El 2022 es va realitzar l'Enquesta de Bretxa Digital a L'Hospitalet de Llobregat
Edat mínima de la població enquestada. Estudi representatiu de la població empadronada a la ciutat.
Seguint quotes creuades de sexe i edat i barri; i quota de persones de nacionalitat estrangera per sexe i edat.
S’han analitzat les dades de l’enquesta tenint en compte aquests dos objectius
Caracteritzar les dimensions de l'exclusió i la inclusió digital a L'Hospitalet de Llobregat
Identificar les principals característiques dels perfils de població digitalment inclosa i exclosa. Per fer-ho, es proposa un índex d'inclusió digital multidimensional
A partir d'una anàlisi de components principals s'ha segmentat la població en vuit grups que s'agrupen en tres grans categories. La seva anàlisi detallada serveix per construir l'índex d'inclusió digital que es proposa en aquest estudi.
L'anàlisi feta permet construir cinc personatges ficticis (Nielsen, 2013) per il·lustrar els casos d'inclusió digital feble (categoria C2) i d'exclusió digital (C3).
L'Alex és estudiant i té 17 anys. Pot ser una noia o un noi, de nacionalitat no definida. A casa tenen molt bona connexió a internet. Considera que les seves competències digitals són molt bones, però, en realitat, no sap arreglar el portàtil quan se li desconfigura i no té clar com gestionar la privacitat de les seves dades. Està permanentment connectat/da amb el mòbil. A més de les xarxes socials, li agrada jugar i fa servir el Wi-Fi de casa per no esgotar les dades al mòbil, que són de prepagament. No fa gestions avançades en línia (banca, administració pública, servei de salut) perquè els seus pares se n'encarreguen. De tant en tant, a l'institut els demanen que segueixin alguna formació online.
En Pablo té 37 anys. De nacionalitat estrangera, fa uns quants anys que comparteix pis a L'Hospitalet. Té estudis tècnics mitjans però, com que no aconsegueix la convalidació, treballa en feines poc qualificades i ara mateix està a l'atur. Es connecta cada dia i manté el contacte amb la seva xarxa personal tant a fora com a la ciutat. Habitualment empra el seu mòbil perquè al pis no hi ha Wi-Fi i mira d'estalviar dades, el que fa que la seva intensitat d'ús sigui limitada. Sovint va a la biblioteca per revisar i gestionar ofertes de feina des d'un ordinador. De vegades fa compres online i, només quan és realment necessari, fa tràmits en línia amb l'administració pública. En general, s'estima més desplaçar-se personalment per fer les gestions, no per manca de competències digitals sinó perquè no té cap ID Digital instal·lat al seu telèfon.
La Sandra té 58 anys. De nacionalitat espanyola i nivell d'estudis baix, està a l'atur des què la cadena on treballava va tancar just abans de la pandèmia. Viu amb els fills majors d'edat.. Els ingressos mensuals a la llar no donen per pagar una connexió a internet de millor qualitat. L'smartphone de prepagament és el seu punt central d'accés a internet. La seva activitat digital principal és la missatgeria instantània i les xarxes socials en línia. Considera que les seves competències digitals són més aviat baixes i no se sent suficientment autònoma per fer gestions avançades. Quan ha de demanar citar al CAP ho fa per telèfon. Els fills l'ajuden quan té dificultats informàtiques i els delega tant els tràmits com les compres online.
L'Encarna va camí dels 80 anys. De nacionalitat espanyola, va anar molt poc a l'escola. És vídua, viu sola i cobra una pensió no contributiva molt minsa. Participa activament a les xarxes veïnals del barri. A casa no té internet. Té un smartphone, domina WhatsApp i mai ha fet servir un ordinador. Li encanten el missatges de veu, que li estalvien molta feina. Quan se li desconfigura el mòbil algú l'ha d'ajudar i sovint és un veí o una veïna. Evita les gestions en línia perquè ha de demanar ajut i no li agrada veure qüestionada la seva independència; s'estima més fer servir el telèfon o anar-hi presencialment. Està emprenyada amb els bancs perquè no li fan gaire cas a les oficines i no li agraden els caixers automàtics. Per contra, al CAP sempre l'atenen per telèfon o en persona, tot i que el sistema està molt saturat.
En Josep té 86 anys. De nacionalitat espanyola, la seva pensió li serveix per anar tirant. Viu sol i té un cert grau de dependència física. Li han posat el servei de teleassistència a casa, i li han assignat una persona tres cops per setmana per ajudar-lo amb les tasques del dia a dia. Les filles, que viuen a prop, són les seves cuidadores principals. No fa servir internet perquè les mans li fan massa mal per escriure, però una de les filles li ha posat la Lliga i la Champions a la tele (contingut de pagament). Té un mòbil senzill tot i que, en realitat, prefereix el telèfon fix. Entre les dues filles ho tenen tot organitzat i s'ocupen de les gestions que en Josep pugui necessitar. Elles fan servir el canal digital sempre que poden, que estalvien temps i resulta més còmode.
A partir de l'evidència obtinguda en aquest estudi es plantegen les següents recomanacions per millorar la inclusió digital al municipi:
Preferiblement, amb la contribució com a formadors i formadores dels mateixos col·lectius a qui s'adreça cada formació.